Articles

LES CELLETES



Les celletes (superior i inferior) son dues petites peces de fusta densa d'importància capital en un bon ajust del instrument.

El material més recomenable per la seva elaboració es el banús, fusta originària d'algunes zones de l'Àfrica i la Índia, amb una densitat de més de 1000kg per m3. De colors foscos o completament negre, la seva fibra es molt densa i regular i aixó la converteix en una fusta ideal per fer petites peces de precissió i que hagin de soportar càrregues o pressions importants. Un altre material óptim però menys utilitzat (per qüestions estétiques) és l'òs, més utilitzat en instruments barrocs, peró que es perfectament funcional també amb cordes de metall i afinació a 440Hz. Donant un punt mes de brillantor al timbre de l'instrument.

En ocassions algunes fustes molt menys denses com l'auró (600-700 kg per m3) es pinten de negre i es fan passar per banús, encara que no tenen les característiques óptimes, això pot ocassionar a un instrument, pèrdua de brillantor o menys claredat a l'atac, si aquest es el cas del teu instrument, es molt recomenable cambiar la celleta per una de banús.

És recomenable que la celleta superior no estigui fortament (o gens) encolada, amb un bon ajust i la pressió de les cordes, serà suficient, ja que es una peça susceptible de treure's sovint quan es fan reparacions o ajusts i en aquesta operació poden trencar-se si s'han encolat amb molta quantitat de cola o molt forta.
La celleta superior dona sosteniment a les cordes, proporcionant una superfície de guia que les introdueix al claviller.
Aquestes «guies», petits solcs on es repenjen les cordes, son de vital importància. Han de proporcionar suaus corves, i s'han de procurar eliminar totes les arestes que puguin danyar les cordes i deixar totes les superfícies com si fossin de «xocolata fosa», a més es important que les cordes no quedin enfonsades, uns 2/3 de la corda han de quedar per fora de les guies, inclosa la primera (en violoncel i conrtabaix). Les cordes han de continuar les seves trajectòries passant per damunt de la celleta sense fer cap estrany (zig-zag) ni tampoc variar la direcció. El punt on «deixen» la celleta i entren al claviller es important i el podem variar en ocassions, per tal d'evitar que les cordes internes (2a i 3ª) toquin les clavilles externes (1ª i 4ª) abans d'arribar a les seves pròpies. 
Hem de procurar que les guies tinguin l'amplada óptima per el diametre de corda que utiliztem, ni mes ni menys. Si el forat es mes ample que la corda, pot produïr problemes a l'hora de quintar o so «descentrat» Per contra si es massa petit, deteriorarà l'entorxat de la corda, produïnt el seu trencament. Les cordes tenen diametres molt variables, i es convenient, sempre que es fa un canvi de cordes (a una altra marca o model) fer una visita al lutier per assegurar-nos que els nostres solcs, tant en pont com en celleta, son compatibles amb el nou joc de cordes.

L'alçada de les cordes a la celleta ha de ser proporcional a la tenssió de les mateixes. L'acció que necessitem es molt poca, però ha de ser una mica mes si utilitzem cordes extra-toves.
Es molt important la separació entre les cordes. Jo mesuro de cada centre de corda al centre de la corda següent, d'aquesta manera, evitem la sensació a l'hora de tocar de que la 3a ó 4a cordes estàn mes lluny.
Ajuntant-les, en cas que estiguin massa separades, també aconseguim una gran millora general en la comoditat de la mà esquerra. A mes, quant mes separades estiguin les cordes externes (1ª, 4ª) provocarem que l'estructura del mànec sigui més rigida, de la mateixa manera que quan col·loquem els tallavents d'una tenda de campanya, procurarem separar-los molt perquè la tensió aguanti millor la tenda. No obstant, aquesta tensió extra, no provoca cap millora tímbrica en el nostre instrument i generalment, es millor reduïr-la.


La Celleta Inferior


La celleta inferior es una peça estructural de sosteniment del cable lliga-cordal.
El material més recomenable es el banús.
No es gens recomenable que aquesta peça tingui solcs o «guies» per a on passar els dos cables, ja que no determinarem el lloc exacte per on passen fins que no haguem decidit si volem mes o meny rigidesa al cordal. La rigidesa del cordal és pot variar separant o atançant els cables (per la mateixa raó física que hem explicat abans amb el mànec i l'exemple dels tallavents de la tenda de campanya) per tant, no convé que hi hagin guies que ens condicionin la posició dels cables. 

En general si les apropem, aconseguim més «sustain» a les notes, cosa que pot interessar per a un instrument que el seu so estigui un mica «apagat».
L'alçada de la celleta inferior es fonamental, perquè es un dels tres punts que determinen el «triangle de tensió» del qual parlarem en una altra ocassió.
A grans trets direm que quant més alta es la celleta «disminuïm» la tensió de les cordes.


Si el teu instrument presenta algún d'aquests símptomes; excesiva tensió de cordes, excesiva alçada, incomoditat/dificultat de tocar a la mà esquerra, so «enmudit», «apagat» poca projecció, sorolls a algunes cordes, sensació general d'ofec... pot estar directament relacionat amb el mal ajust o disseny de les celletes superior i inferior. Demostrant-nos la gran importància d'aquestes dues petites i humils peces del nostre instrument.



Celleta d'auró pintat de negre per imitar el banús.



Celleta de mala qualitat a l'esquerra. A la dreta la peça nova ben ajustada i pulida.



Celleta inferior d'auró i guies pel lliga-cordal a l'esquerra. A la dreta la nova peça de banús.



Una celleta ben ajustada.