LES
CELLETES
Les
celletes (superior i inferior) son dues petites peces de fusta densa
d'importància capital en un bon ajust del instrument.
El
material més recomenable per la seva elaboració es el banús, fusta
originària d'algunes zones de l'Àfrica i la Índia, amb una
densitat de més de 1000kg per m3. De colors foscos o completament
negre, la seva fibra es molt densa i regular i aixó la converteix en
una fusta ideal per fer petites peces de precissió i que hagin de
soportar càrregues o pressions importants. Un altre material óptim
però menys utilitzat (per qüestions estétiques) és l'òs, més
utilitzat en instruments barrocs, peró que es perfectament funcional
també amb cordes de metall i afinació a 440Hz. Donant un punt mes
de brillantor al timbre de l'instrument.
En
ocassions algunes fustes molt menys denses com l'auró (600-700 kg
per m3) es pinten de negre i es fan passar per banús, encara que no
tenen les característiques óptimes, això pot ocassionar a un
instrument, pèrdua de brillantor o menys claredat a l'atac, si
aquest es el cas del teu instrument, es molt recomenable cambiar la
celleta per una de banús.
És
recomenable que la celleta superior no estigui fortament (o gens)
encolada, amb un bon ajust i la pressió de les cordes, serà
suficient, ja que es una peça susceptible de treure's sovint quan es
fan reparacions o ajusts i en aquesta operació poden trencar-se si
s'han encolat amb molta quantitat de cola o molt forta.
La
celleta superior dona sosteniment a les cordes, proporcionant una
superfície de guia que les introdueix al claviller.
Aquestes
«guies», petits solcs on es repenjen les cordes, son de vital
importància. Han de proporcionar suaus corves, i s'han de procurar
eliminar totes les arestes que puguin danyar les cordes i deixar
totes les superfícies com si fossin de «xocolata fosa», a més es
important que les cordes no quedin enfonsades, uns 2/3 de la corda
han de quedar per fora de les guies, inclosa la primera (en violoncel
i conrtabaix). Les cordes han de continuar les seves trajectòries
passant per damunt de la celleta sense fer cap estrany (zig-zag) ni
tampoc variar la direcció. El punt on «deixen» la celleta i
entren al claviller es important i el podem variar en ocassions, per
tal d'evitar que les cordes internes (2a i 3ª) toquin les
clavilles externes (1ª i 4ª) abans d'arribar a les seves pròpies.
Hem de procurar que les guies tinguin l'amplada óptima per el
diametre de corda que utiliztem, ni mes ni menys. Si el forat es mes
ample que la corda, pot produïr problemes a l'hora de quintar o so
«descentrat» Per contra si es massa petit, deteriorarà l'entorxat
de la corda, produïnt el seu trencament. Les cordes tenen diametres
molt variables, i es convenient, sempre que es fa un canvi de cordes
(a una altra marca o model) fer una visita al lutier per
assegurar-nos que els nostres solcs, tant en pont com en celleta, son
compatibles amb el nou joc de cordes.
L'alçada
de les cordes a la celleta ha de ser proporcional a la tenssió de
les mateixes. L'acció que necessitem es molt poca, però ha de ser
una mica mes si utilitzem cordes extra-toves.
Es
molt important la separació entre les cordes. Jo mesuro de cada
centre de corda al centre de la corda següent, d'aquesta manera,
evitem la sensació a l'hora de tocar de que la 3a ó 4a
cordes estàn mes lluny.
Ajuntant-les,
en cas que estiguin massa separades, també aconseguim una gran
millora general en la comoditat de la mà esquerra. A mes, quant mes
separades estiguin les cordes externes (1ª, 4ª) provocarem que
l'estructura del mànec sigui més rigida, de la mateixa manera que
quan col·loquem els tallavents d'una tenda de campanya, procurarem
separar-los molt perquè la tensió aguanti millor la tenda. No
obstant, aquesta tensió extra, no provoca cap millora tímbrica en
el nostre instrument i generalment, es millor reduïr-la.
La
Celleta Inferior
La
celleta inferior es una peça estructural de sosteniment del cable
lliga-cordal.
El
material més recomenable es el banús.
No
es gens recomenable que aquesta peça tingui solcs o «guies» per a
on passar els dos cables, ja que no determinarem el lloc exacte per
on passen fins que no haguem decidit si volem mes o meny rigidesa al
cordal. La rigidesa del cordal és pot variar separant o atançant
els cables (per la mateixa raó física que hem explicat abans amb el
mànec i l'exemple dels tallavents de la tenda de campanya) per tant,
no convé que hi hagin guies que ens condicionin la posició dels
cables.
En general si les apropem, aconseguim més «sustain» a les
notes, cosa que pot interessar per a un instrument que el seu so
estigui un mica «apagat».
L'alçada
de la celleta inferior es fonamental, perquè es un dels tres punts
que determinen el «triangle de tensió» del qual parlarem en una
altra ocassió.
A
grans trets direm que quant més alta es la celleta «disminuïm»
la tensió de les cordes.
Si
el teu instrument presenta algún d'aquests símptomes; excesiva
tensió de cordes, excesiva alçada, incomoditat/dificultat de tocar
a la mà esquerra, so «enmudit», «apagat» poca projecció,
sorolls a algunes cordes, sensació general d'ofec... pot estar
directament relacionat amb el mal ajust o disseny de les celletes
superior i inferior. Demostrant-nos la gran importància d'aquestes
dues petites i humils peces del nostre instrument.
Celleta d'auró pintat de negre per imitar el banús.
Celleta de mala qualitat a l'esquerra. A la dreta la peça nova ben ajustada i pulida.
Celleta inferior d'auró i guies pel lliga-cordal a l'esquerra. A la dreta la nova peça de banús.
Una celleta ben ajustada.
